On falta suport, la inclusió retrocedeix: desigualtats regionals i estructurals

Les desigualtats territorials continuen sent una de les barreres més importants per a les persones amb trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) i les seves famílies. L’informe d’Autismo España assenyala que l’accés a serveis sanitaris, educatius i socials especialitzats varia de manera significativa segons la regió. Les grans ciutats i capitals de província solen disposar de més professionals formats, més recursos diagnòstics i més opcions de suports adaptats, mentre que les zones rurals i municipis petits presenten mancances greus en tots aquests àmbits. Aquesta desigualtat territorial provoca que dues famílies amb necessitats similars puguin tenir experiències completament diferents només pel lloc on viuen.

A més, també s’han identificat barreres estructurals, com la falta de coordinació entre sanitat, educació i serveis socials, així com diferències importants en finançament i en disponibilitat de programes especialitzats. Aquesta manca d’equitat té un impacte profund en la qualitat i continuïtat de l’atenció: en alguns territoris és més difícil obtenir diagnòstics precoços, accedir a teràpies, rebre suport per a la inclusió escolar o tenir seguiment sociosanitari adequat. Tot plegat fa que el territori esdevingui un factor de risc afegit per a les famílies, que sovint han d’assumir desplaçaments llargs, costos elevats o períodes prolongats sense suport.

Aquestes realitats posen en evidència la necessitat de polítiques públiques que assegurin una distribució més justa dels recursos i una millor coordinació interinstitucional, especialment en zones menys cobertes. Garantir les mateixes oportunitats de suport independentment del lloc de residència és essencial per avançar en inclusió i equitat social.

Quines implicacions té?

Les desigualtats territorials fan que dues famílies amb necessitats similars puguin tenir experiències molt diferents, depenent exclusivament de la regió on viuen. Això genera inequitats greus, ja que les persones amb TEA que resideixen en zones amb menys recursos tenen menys suport, menys opcions educatives i sanitàries i menys oportunitats per al seu desenvolupament. Conèixer i visibilitzar aquesta realitat és clau per impulsar polítiques públiques que destinin més recursos a zones infrarepresentades, promovent un sistema de suport més equitatiu i coherent en tot el territori.

Evidència clau

Els informes d’Autismo España (2023) destaquen que la desigualtat territorial és una de les principals barreres en l’accés a la salut i als serveis especialitzats. L’estudi subratlla diferències importants en finançament, disponibilitat de professionals, recursos educatius i coordinació entre institucions, especialment entre zones urbanes i rurals.
Referència:
Autismo España. (2023). Barreras y medidas de mejora en el acceso a la salud. Centro Español sobre Trastorno del Espectro del Autismo. Enllaç directe: https://autismo.org.es/wp-content/uploads/2023/05/Informe-Barreras-y-medidas-de-mejora-en-el-acceso-a-la-salud.pdf

La Estrategia Española en Trastornos del Espectro del Autismo (2025) recull també la necessitat d’unificar criteris, millorar la coordinació administrativa i augmentar recursos en territoris amb baixa cobertura, per garantir un accés equitatiu a serveis bàsics.
Referència:
Fundació / Spanish Strategy on Autism Spectrum Disorders. (2025). Estrategia Española en Trastornos del Espectro del Autismo. Autismo España. Enllaç directe: https://autismo.org.es/estrategia-espanola-tea/

L’informe breu del Centre Español sobre el TEA (2023) analitza l’accés desigual a serveis de salut i identifica mancances estructurals, diferències regionals i obstacles administratius que repercuteixen en la qualitat del suport ofert a les famílies.

Referència:
Centro Español Sobre Trastorno del Espectro del Autismo. (2023). El acceso a la salud… Informe breve. Enllaç directe: https://centroautismo.es/wp-content/uploads/2023/11/InformeBreve_AccesoSalud.pdf

Diversos autors, com Plaza Sanz i Benito Ruiz (2023), han analitzat desigualtats estructurals i territorials en l’àmbit de l’autisme, ressaltant la necessitat d’un sistema més coordinat i equitatiu.

Referència:

Plaza Sanz, M., & Benito Ruiz, G. (2023). (Informe o capítol sobre desigualtat territorial en serveis TEA – dependrà de l’origen concret). Enllaç no disponible.