L’autisme en l’edat adulta pot presentar-se de formes molt diferents que en la infantesa, i això explica per què moltes persones passen anys —o dècades— sense un diagnòstic. Un estudi recent assenyala que els adults poden mostrar menys conductes estereotipades visibles, menys moviments repetitius o rituals evidents, i en canvi presentar formes més subtils de diferenciació: un estil d’interès que pot semblar “normal” però amb una intensitat inusual, una sensibilitat emocional elevada o grans esforços per interpretar senyals socials que per a d’altres són intuïtius. Aquest esforç constant per comprendre i adaptar-se sovint rep el nom de camuflatge, un conjunt d’estratègies per dissimular dificultats i ajustar-se a les expectatives socials.
La recerca també mostra que moltes dones i persones socialitzades com a dones reben el diagnòstic més tard, perquè els seus trets no coincideixen amb els models clàssics d’autisme que històricament s’han basat en estudis amb població masculina. Això pot incloure expressió emocional més modulada, habilitats verbals més desenvolupades o interessos que encaixen amb rols socials esperats. Aquestes diferències fan que moltes persones adultes visquin llarg temps amb sensació de desajust, incomprensió i esforç continu sense una explicació clara.
Quines implicacions té?
Aquestes formes menys visibles de manifestació poden fer que moltes persones adultes se sentin diferents sense saber per què, amb efectes sobre l’autoestima, l’ansietat i l’accés a suports adequats. També pot dificultar la detecció per part de professionals sanitaris, que poden interpretar els símptomes com ansietat, depressió, trastorns de personalitat o “dificultats socials”, retardant o substituint el diagnòstic real d’autisme. Reconèixer aquestes presentacions més subtils permet adaptar millor entorns de treball, amistats i família, fent-los més comprensibles, segurs i ajustats a les necessitats de cada adult autista.
Evidència clau
Un estudi qualitatiu de Ghanouni i col·laboradors (2023) explora l’experiència de rebre el diagnòstic d’autisme en adults i mostra com els perfils menys visibles i les estratègies de camuflatge influeixen en el retard diagnòstic i en el malestar emocional acumulat.
Referència:
Ghanouni, P., et al. (2023). What Does Receiving an Autism Diagnosis in Adulthood Look Like? PMC / Frontiers. Enllaç directe: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC10746871/
Grosvenor i col·laboradors (2024), en un estudi publicat a JAMA Network Open, analitzen tendències de diagnòstic en infants i adults als EUA i mostren diferències importants segons edat i gènere, destacant que moltes dones i adults amb perfils menys evidents reben diagnòstics tardans.
Referència:
Grosvenor, L. P., et al. (2024). Autism Diagnosis Among US Children and Adults, 2011–2022. JAMA Network Open. Enllaç directe: https://jamanetwork.com/journals/jamanetworkopen/fullarticle/2810030