Quan el cervell dona pistes: biomarcadors en l’autisme
Els biomarcadors en l’autisme per al diagnòstic estan guanyant importància en els darrers anys. Tradicionalment, el diagnòstic del trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) es basa en entrevistes clíniques i en l’observació del comportament.
Tot i ser un procés robust, depèn en gran mesura de la interpretació professional i de la informació aportada per la persona i la família.
El paper dels biomarcadors
Per aquest motiu, la recerca en neurociència busca identificar indicadors objectius que puguin complementar el diagnòstic.
En aquest sentit, els biomarcadors poden complementar altres mètodes d’avaluació més tradicionals, aportant més precisió i seguretat.
Un dels més estudiats és el senyal N170, registrat mitjançant electroencefalografia (EEG). Aquest indicador reflecteix la resposta del cervell davant la percepció de cares.
En moltes persones amb TEA, aquest senyal apareix de manera més lenta o menys definida, fet que suggereix diferències en el processament social.
Cap a un diagnòstic més precís
A més, la recerca també analitza altres aspectes com els patrons d’activació cerebral, la resposta a estímuls visuals o auditius i la connectivitat neuronal.
En aquest context, aquestes innovacions poden ajudar a reduir les barreres en el diagnòstic, facilitant processos més clars i accessibles.
A més, una detecció més precisa pot evitar que moltes persones passin anys sense resposta, especialment en casos menys evidents.
Tot i això, cal tenir en compte que actualment cap biomarcador és suficient per si sol. El seu valor principal és complementar el diagnòstic clínic.
Comprendre millor el funcionament del cervell
Aquest enfocament també permet entendre millor la relació entre cervell i comportament.
A més, el moment del diagnòstic té un impacte important en el benestar psicològic, ja que facilita la comprensió personal i l’accés a suports.
Per això, integrar la neurociència en l’avaluació pot ajudar a dissenyar intervencions més ajustades i basades en evidència.
Quines implicacions té?
Els biomarcadors poden aportar més objectivitat al diagnòstic.
També permeten valorar canvis després d’una intervenció, observant millores en el processament social.
Finalment, contribueixen a una comprensió més profunda de les diferències en el TEA.
Evidència clau
Dawson (2024) destaca el potencial dels biomarcadors, com el senyal N170, per complementar el diagnòstic i millorar la precisió.
Referència
Dawson, G. (2024). Applying Neuroscience to Autism Diagnosis and Treatment. https://www.autism.org