L’activitat física com a eina de benestar en l’autisme
L’exercici físic en autisme adults pot tenir un impacte positiu en diferents aspectes del funcionament diari. La recerca recent mostra que la pràctica regular d’activitat física pot ajudar a reduir conductes repetitives i millorar el benestar general.
Una meta-anàlisi que integra 20 estudis indica que l’exercici pot reduir significativament els moviments estereotipats, un dels aspectes que més pot interferir en la participació social i en la qualitat de vida.
Els resultats més consistents s’observen en activitats amb pilota, exercicis d’intensitat moderada-alta i pràctiques en grup. Aquestes activitats combinen demanda física, coordinació motora i interacció social.
En aquest context, l’activitat física pot formar part d’un enfocament integral de benestar emocional, especialment quan es combina amb altres estratègies de suport.
El moviment com a eina de regulació
Aquestes troballes reforcen la idea que el moviment pot ser una eina reguladora, no només física sinó també emocional i conductual.
L’exercici ofereix una oportunitat per expressar-se corporalment i alliberar tensió. A més, pot millorar l’atenció i afavorir l’autoregulació.
En molts casos, aquest tipus d’intervencions també poden reforçar l’autonomia personal, ja que ajuden a establir rutines i hàbits saludables.
A més, l’activitat física pot fomentar la interacció social, especialment quan es realitza en contextos compartits.
Un recurs complementari al suport terapèutic
L’exercici físic no substitueix altres formes d’intervenció, però pot actuar com un complement molt útil.
Per exemple, moltes persones adultes també es beneficien d’acompanyament individualitzat, que es pot combinar amb activitats físiques per potenciar el benestar.
A més, la millora del benestar també depèn del context familiar i del suport disponible, fet que reforça la importància d’un enfocament global.
Quines implicacions té?
L’activitat física és una estratègia accessible i saludable per millorar la regulació conductual en persones amb TEA.
A més, contribueix a reduir comportaments repetitius i promou un estil de vida actiu.
Quan es realitza en grup, també pot facilitar la interacció social i reforçar el sentiment de pertinença.
Finalment, és un recurs que complementa altres tractaments i no requereix medicació, cosa que el converteix en una opció amb pocs riscos.
Evidència clau
Una meta-anàlisi de Yang, Li i col·laboradors (2025) analitza 20 estudis sobre intervencions d’activitat física en persones amb TEA. Els resultats mostren una reducció significativa dels comportaments repetitius.
Referència
Yang, J., Li, R., et al. (2025). Systematic review and meta-analysis of the effects of physical activity interventions on repetitive stereotyped behaviors in autism spectrum disorder. Frontiers in Psychology. https://www.frontiersin.org/journals/psychology/articles/10.3389/fpsyg.2025.1579345/full