Molts adults que sospiten que podrien tenir un diagnòstic de trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) es troben amb processos d’avaluació lents, poc clars o amb criteris de derivació complexos. Això sovint acaba generant frustració, incertesa i, en molts casos, la pèrdua d’oportunitats de diagnòstic adequat.
La recerca recent indica que establir vies diagnòstiques més estructurades, àgils i eficients és clau per reduir aquestes barreres. Un estudi dut a terme al servei d’avaluació d’adults de West Yorkshire va analitzar gairebé mil derivacions i va demostrar que un sistema de triatge clínic clar —basat en criteris objectius i enfocats en necessitats— permet reduir el nombre de casos rebutjats per manca d’informació i prioritzar aquells que realment requereixen una avaluació completa. El més rellevant és que cap persona amb TEA va quedar sense diagnòstic a causa del triatge.
Aquest tipus de models també s’estan reforçant amb l’ús de tecnologies de suport (telemedicina, plataformes digitals i eines d’anàlisi clínica assistida), que faciliten l’accés a professionals especialitzats, milloren la qualitat de la informació recollida i redueixen els temps d’espera. Les revisions actuals indiquen que, malgrat els avenços tecnològics, continua essent necessari mantenir una mirada global sobre la persona adulta, considerant aspectes com el context laboral, la salut mental i la història evolutiva.
En l’àmbit professional i assistencial, aquestes evidències reforcen la importància de disposar de circuits clars i accessibles per a l’avaluació en adults, d’oferir informació comprensible a les persones interessades, i de garantir que la comunicació i la devolució de resultats es facin d’una manera respectuosa, clara i ajustada a les seves necessitats. Un bon triatge i una via ben definida permeten que els adults no hagin d’esperar mesos o anys per obtenir un diagnòstic, i que la intervenció posterior es pugui planificar amb coherència.
Tot plegat apunta a un futur en què els processos diagnòstics seran més ràpids, consistents i centrats en la persona, cosa que pot tenir un impacte positiu en la salut mental, la qualitat de vida i la planificació de suports a llarg termini.
Quines implicacions té?
Les evidències sobre vies diagnòstiques més ràpides i eficients mostren que aquest tipus de circuits pot reduir notablement la frustració i els temps d’espera de les persones adultes que busquen una avaluació. Quan el recorregut diagnòstic és més clar i els criteris de triatge estan ben definits, la persona pot accedir abans a la valoració i disposar d’informació comprensible sobre el procés, cosa que disminueix l’angoixa que sovint acompanya la incertesa. A més, aquests models incrementen la probabilitat que les persones que realment necessiten un diagnòstic hi accedeixin: un triatge ben estructurat redueix la possibilitat que les demandes siguin rebutjades de manera inadequada i permet prioritzar adequadament els casos amb més probabilitat de TEA. Finalment, aquestes vies també faciliten una millor planificació dels recursos professionals. Quan els serveis compten amb un sistema d’avaluació eficient, els equips poden distribuir millor el temps i les derivacions, coordinar-se amb salut mental o serveis socials quan cal, i garantir una atenció més coherent i ajustada a les necessitats de cada adult.
Evidència clau:
Un estudi realitzat al servei d’adults de West Yorkshire va analitzar 985 derivacions i 185 casos acceptats. El triatge va demostrar ser segur i eficient: va reduir el nombre de casos inadequats per avaluació completa sense deixar sense diagnòstic cap persona amb TEA.
Referència:
Hammond, N., et al. (2024). Improving Adult Autism Diagnostic Pathways in West Yorkshire. Journal of Clinical Medicine, 14(9), 2933.
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/40363963/
Una revisió recent destaca l’ús de noves tecnologies (telemedicina, IA, eines digitals) en el diagnòstic del TEA en adults. Tot i el potencial, assenyala que encara no hi ha biomarcadors definits i que la qualitat del procés depèn d’un model integrat i interdisciplinari.
Referència:
Saito, T., et al. (2025). Latest Clinical Frontiers Related to Autism Diagnostic Strategies. The Lancet Regional Health – Western Pacific.
https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC11866554/
El marc del NHS England subratlla la necessitat de vies diagnòstiques estandarditzades, accessibles i coherents, especialment davant l’augment de demandes d’avaluació en adults.
Referència:
NHS England. (2023). A National Framework to Deliver Improved Outcomes in All-age Autism Assessment Pathways.
https://www.england.nhs.uk/long-read/a-national-framework-to-deliver-improved-outcomes-in-all-age-autism-assessment-pathways-guidance-for-integrated-care-boards/