L’accés a l’atenció sanitària per a infants amb trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) continua sent un repte significatiu, especialment en contextos on els professionals no disposen de formació específica sobre autisme. Una revisió sistemàtica al Regne Unit ha identificat que una de les barreres principals en pediatria, centres de salut, infermeria i hospitals d’atenció general és la manca de coneixements i habilitats per adaptar la comunicació, comprendre les necessitats sensorials i interpretar els símptomes dels infants autistes. Quan aquest coneixement no hi és, les famílies sovint perceben que els professionals no saben com interactuar amb el seu fill, cosa que genera estrès, desconfiança i dificultats en l’establiment d’un vincle clínic segur.
A més de la formació, l’estudi destaca la necessitat d’adaptacions ambientals i comunicatives que, tot i ser simples, tenen un impacte molt significatiu: consultes més tranquil·les i previsibles, espais amb menys soroll i llum intensa, temps suficient per adaptar la comunicació, possibilitat d’explicar pas a pas què passarà, i sensibilitat pels possibles desencadenants sensorials. Aquestes mesures no només faciliten l’accés i redueixen l’ansietat, sinó que també permeten que la persona autista expressi millor el que li passa, millorant la qualitat de l’avaluació i del tractament.
Quan els professionals estan formats i l’entorn s’adapta, es poden evitar diagnòstics tardans, tractaments inadequats i complicacions futures en salut mental i física. A més, les famílies manifesten una millora en la confiança i perceben que el sistema sanitari és més accessible i respectuós amb les seves necessitats.
Quines implicacions té?
Aquestes adaptacions fan que l’experiència sanitària sigui menys estressant i més efectiva, ja que faciliten que la persona amb autisme pugui expressar millor què necessita o què li passa. També prevenen complicacions de salut: quan els símptomes són escoltats i interpretats adequadament, les intervencions es poden fer de manera precoç i eficient. Finalment, milloren la confiança i la percepció de les famílies, reduint la sensació que el sistema no està preparat per atendre les persones autistes.
Evidència clau
La revisió sistemàtica de Babalola i col·laboradors (2024) analitza les barreres i facilitadors en l’accés a la salut per a infants autistes al Regne Unit. Els autors destaquen la manca de formació professional i la necessitat d’adaptacions simples però essencials per millorar l’atenció clínica i el benestar familiar.
Referència:
Babalola, T., Sanguedolce, G., Dipper, L., et al. (2024). Barriers and Facilitators of Healthcare Access for Autistic Children in the UK: a Systematic Review. Review Journal of Autism and Developmental Disorders. Enllaç directe: https://doi.org/10.1007/s40489-023-00420-3