Menys barreres, més diagnòstics: vies ràpides per a adults
El diagnòstic d’autisme en adults ràpid continua sent un repte per a moltes persones. Sovint, els processos d’avaluació són lents, poc clars o amb criteris de derivació complexos.
Aquesta situació genera frustració, incertesa i, en alguns casos, la pèrdua d’oportunitats per obtenir un diagnòstic adequat.
De fet, encara hi ha molts casos en què l’autisme passa desapercebut durant anys, especialment en perfils menys visibles.
Vies diagnòstiques més àgils
La recerca recent mostra que establir circuits més estructurats i eficients és clau per millorar l’accés al diagnòstic.
Un estudi al servei d’adults de West Yorkshire va analitzar gairebé mil derivacions. Els resultats indiquen que un sistema de triatge clínic clar permet reduir casos rebutjats i prioritzar millor les persones que necessiten una avaluació completa.
El més rellevant és que cap persona amb TEA va quedar sense diagnòstic a causa del triatge.
A més, les noves tecnologies estan transformant la manera com es detecta l’autisme, facilitant l’accés i reduint els temps d’espera.
També cal tenir en compte que la recerca en neurociència està aportant eines més objectives, tot i que encara no hi ha biomarcadors definitius.
Un model centrat en la persona
Malgrat els avenços, és important mantenir una mirada global. El diagnòstic en adults ha de considerar el context laboral, la salut mental i la història evolutiva.
En l’àmbit assistencial, aquestes evidències reforcen la necessitat de circuits clars, accessibles i comprensibles.
A més, facilitar l’accés al diagnòstic pot tenir un impacte directe en la qualitat de vida, ja que permet planificar millor els suports i reduir la incertesa.
Quines implicacions té?
Les vies diagnòstiques més ràpides redueixen els temps d’espera i la frustració.
També milloren l’accés a l’avaluació, ja que permeten prioritzar millor els casos amb més probabilitat de TEA.
A més, faciliten la planificació dels recursos professionals i una atenció més coherent.
Finalment, un procés clar i accessible disminueix l’angoixa i ajuda la persona a entendre millor la seva situació.
Evidència clau
Un estudi de Hammond i col·laboradors (2024) va analitzar 985 derivacions en un servei d’adults i va demostrar que el triatge clínic pot ser segur i eficient.
Referència
Hammond, N., et al. (2024). Improving Adult Autism Diagnostic Pathways in West Yorkshire. Journal of Clinical Medicine. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/40363963/
Una revisió de Saito i col·laboradors (2025) destaca el paper de la tecnologia en el diagnòstic, tot i la manca actual de biomarcadors.
Referència
Saito, T., et al. (2025). Latest Clinical Frontiers Related to Autism Diagnostic Strategies. The Lancet Regional Health. https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC11866554/
El marc del NHS England (2023) subratlla la necessitat de vies diagnòstiques accessibles i estandarditzades.
Referència
NHS England. (2023). A National Framework to Deliver Improved Outcomes in Autism Assessment Pathways. https://www.england.nhs.uk/long-read/a-national-framework-to-deliver-improved-outcomes-in-all-age-autism-assessment-pathways-guidance-for-integrated-care-boards/