Per què la formació en autisme és clau per als professionals de la salut?

La formació en autisme per a professionals de la salut és un element clau per millorar l’atenció sanitària a les persones amb trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA). L’accés a l’atenció mèdica pot resultar especialment difícil quan els professionals no disposen de coneixements específics sobre autisme.

Una revisió sistemàtica realitzada al Regne Unit mostra que una de les principals barreres en pediatria, centres de salut, infermeria i hospitals d’atenció general és la manca d’habilitats per adaptar la comunicació, comprendre les necessitats sensorials i interpretar correctament els símptomes dels infants autistes.

Barreres habituals en l’atenció sanitària

En aquest context, la manca de formació específica pot generar barreres reals en l’accés als serveis sanitaris. Quan aquest coneixement no hi és, les famílies sovint perceben que els professionals no saben com interactuar amb el seu fill. Això pot generar estrès, desconfiança i dificultats per establir un vincle clínic segur.

A més de la formació, els estudis també destaquen la importància d’introduir adaptacions ambientals i comunicatives. Per exemple, consultes més tranquil·les i previsibles, espais amb menys soroll o llum intensa i més temps per adaptar la comunicació. També és útil explicar pas a pas què passarà durant la visita i tenir sensibilitat pels possibles desencadenants sensorials.

Aquestes mesures poden semblar simples, però tenen un impacte molt important. Faciliten l’accés al sistema sanitari, redueixen l’ansietat i permeten que la persona autista expressi millor què li passa. Com a resultat, millora la qualitat de l’avaluació i del tractament.

Quan els professionals estan formats i l’entorn s’adapta, es poden evitar diagnòstics tardans, tractaments inadequats i complicacions futures en salut mental o física. A més, la coordinació entre professionals sanitaris i educatius és clau per garantir una atenció coherent, especialment en el cas d’infants amb necessitats complexes.

També és important recordar que les famílies sovint necessiten orientació per poder navegar el sistema sanitari i educatiu, especialment durant els primers anys després del diagnòstic.

Finalment, una millor comprensió de l’autisme pot ajudar a detectar els senyals de manera més precoç, cosa que facilita intervencions més adequades i millora el benestar de la persona i de la seva família.

Quines implicacions té?

Les adaptacions en l’atenció sanitària poden fer que l’experiència mèdica sigui menys estressant i més efectiva. A més, faciliten que la persona amb autisme pugui expressar millor què necessita o què li passa.

Quan els símptomes són escoltats i interpretats adequadament, les intervencions es poden fer abans i amb més eficàcia. Això també ajuda a prevenir complicacions de salut física o mental.

Finalment, aquestes millores reforcen la confiança de les famílies i redueixen la sensació que el sistema sanitari no està preparat per atendre les persones autistes.

Evidència clau

La revisió sistemàtica de Babalola i col·laboradors (2024) analitza les barreres i facilitadors en l’accés a la salut per a infants autistes al Regne Unit. Els autors destaquen especialment la manca de formació professional i la necessitat d’adaptacions simples però essencials per millorar l’atenció clínica i el benestar familiar.

Referència
Babalola, T., Sanguedolce, G., Dipper, L., et al. (2024). Barriers and Facilitators of Healthcare Access for Autistic Children in the UK: a Systematic Review. Review Journal of Autism and Developmental Disorders.
https://doi.org/10.1007/s40489-023-00420-3