Per què l’autisme en adults pot passar desapercebut?
L’autisme en adults pot presentar manifestacions menys visibles que en la infantesa. Això explica per què moltes persones passen anys —o fins i tot dècades— sense rebre un diagnòstic. En lloc de conductes estereotipades molt evidents, alguns adults mostren formes més subtils de diferenciació: interessos molt intensos que poden semblar habituals, una sensibilitat emocional elevada o grans esforços per interpretar senyals socials que per a altres persones són intuïtius.
Aquest esforç constant per comprendre i adaptar-se sovint rep el nom de camuflatge. El camuflatge és un conjunt d’estratègies que moltes persones utilitzen per dissimular dificultats i ajustar-se a les expectatives socials.
La recerca també mostra que moltes dones reben el diagnòstic més tard, perquè els seus trets no coincideixen amb els models clàssics d’autisme. Això pot incloure una expressió emocional més modulada, habilitats verbals desenvolupades o interessos que encaixen amb rols socials esperats.
Aquestes diferències fan que moltes persones adultes visquin durant anys amb sensació de desajust, incomprensió i esforç continu sense una explicació clara. De fet, això explica per què moltes persones no reben el diagnòstic fins a l’edat adulta.
Quines implicacions té?
Les formes menys visibles de manifestació poden fer que moltes persones adultes se sentin diferents sense saber per què, amb efectes sobre l’autoestima, l’ansietat i l’accés a suports adequats.
També poden dificultar la detecció per part de professionals sanitaris. En alguns casos, els símptomes s’interpreten com ansietat, depressió, trastorns de personalitat o simplement “dificultats socials”, fet que pot retardar o substituir el diagnòstic real d’autisme.
Reconèixer aquestes presentacions més subtils permet comprendre millor l’experiència de moltes persones adultes autistes i adaptar els entorns —laborals, socials o familiars— perquè siguin més previsibles, segurs i ajustats a les seves necessitats.
Al mateix temps, cada vegada hi ha més vies que faciliten el diagnòstic en adults, cosa que permet identificar aquests perfils amb més precisió.
A més, les noves eines tecnològiques també poden ajudar a detectar patrons menys evidents, aportant noves formes d’avaluació que complementen l’observació clínica tradicional.
Comprendre aquestes formes menys visibles d’autisme també pot tenir un impacte personal important. Per a moltes persones, aquest coneixement pot ser el primer pas per iniciar un procés d’acompanyament personalitzat que permeti entendre millor el propi funcionament i prendre decisions més ajustades al propi projecte vital.
Evidència clau
Un estudi qualitatiu de Ghanouni i col·laboradors (2023) explora l’experiència de rebre el diagnòstic d’autisme en adults i mostra com els perfils menys visibles i les estratègies de camuflatge influeixen en el retard diagnòstic i en el malestar emocional acumulat.
Referència
Ghanouni, P., et al. (2023). What Does Receiving an Autism Diagnosis in Adulthood Look Like? PMC / Frontiers. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC10746871/
Grosvenor i col·laboradors (2024), en un estudi publicat a JAMA Network Open, analitzen tendències de diagnòstic en infants i adults als EUA i mostren diferències importants segons edat i gènere. Els resultats destaquen que moltes dones i adults amb perfils menys evidents reben diagnòstics tardans.
Referència
Grosvenor, L. P., et al. (2024). Autism Diagnosis Among US Children and Adults, 2011–2022. JAMA Network Open. https://jamanetwork.com/journals/jamanetworkopen/fullarticle/2810030