On falta suport, la inclusió retrocedeix: desigualtats regionals i estructurals

Desigualtats territorials en l’autisme

Les desigualtats territorials continuen sent una de les barreres més importants per a les persones amb trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) i les seves famílies. Un informe d’Autismo España assenyala que l’accés als serveis per a l’autisme varia de manera significativa segons la regió.

En general, les grans ciutats i capitals de província solen disposar de més professionals formats, més recursos diagnòstics i més opcions de suports especialitzats. En canvi, les zones rurals i municipis petits presenten mancances importants en tots aquests àmbits. Per aquest motiu, dues famílies amb necessitats similars poden tenir experiències completament diferents segons el lloc on viuen.

Barreres estructurals en els serveis

A més de les diferències territorials, també s’han identificat barreres estructurals. Per exemple, la falta de coordinació entre sanitat, educació i serveis socials continua sent un problema freqüent.

D’altra banda, també existeixen diferències importants en el finançament i en la disponibilitat de programes especialitzats. Com a conseqüència, en alguns territoris és més difícil obtenir diagnòstics precoços, accedir a teràpies o rebre suport per a la inclusió escolar.

Aquesta manca d’equitat té un impacte directe en la qualitat i continuïtat de l’atenció. Sovint, les famílies han d’assumir desplaçaments llargs, costos elevats o períodes prolongats sense suport.

Quines implicacions té?

Les desigualtats territorials fan que dues famílies amb necessitats similars puguin tenir experiències molt diferents segons la regió on viuen. Això genera inequitats importants, ja que les persones amb TEA que resideixen en zones amb menys recursos tenen menys suport i menys oportunitats educatives i sanitàries.

Per aquest motiu, visibilitzar aquesta realitat és fonamental. Conèixer aqueste/barreres-sanitaries-autisme/s desigualtats pot ajudar a impulsar polítiques públiques que destinin més recursos a zones infrarepresentades i que promoguin un sistema de suport més equitatiu.

Evidència clau

Els informes d’Autismo España (2023) destaquen que la desigualtat territorial és una de les principals barreres en l’accés a la salut i als serveis especialitzats. L’estudi identifica diferències importants en finançament, disponibilitat de professionals, recursos educatius i coordinació entre institucions.

Referència

Autismo España. (2023).
Barreras y medidas de mejora en el acceso a la salud.
Centro Español sobre Trastorno del Espectro del Autismo.
https://autismo.org.es/wp-content/uploads/2023/05/Informe-Barreras-y-medidas-de-mejora-en-el-acceso-a-la-salud.pdf

La Estrategia Española en Trastornos del Espectro del Autismo (2025) també destaca la necessitat d’unificar criteris, millorar la coordinació administrativa i augmentar els recursos en territoris amb menor cobertura.

Referència

Autismo España. (2025).
Estrategia Española en Trastornos del Espectro del Autismo.
https://autismo.org.es/estrategia-espanola-tea/

Diversos informes del Centro Español sobre el TEA (2023) analitzen també l’accés desigual als serveis de salut i identifiquen mancances estructurals i obstacles administratius que afecten el suport a les famílies.

Referència

Centro Español Sobre Trastorno del Espectro del Autismo. (2023).
El acceso a la salud. Informe breve.
https://centroautismo.es/wp-content/uploads/2023/11/InformeBreve_AccesoSalud.pdf