Quan viure alerta es torna normal: trauma i autisme
La literatura descriu que les persones amb trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) tenen més probabilitat de viure experiències estressants o traumàtiques al llarg de la vida. Tot i això, el trauma en l’autisme sovint passa desapercebut, perquè moltes de les seves manifestacions es poden confondre amb característiques pròpies del TEA.
La recerca recent mostra que moltes persones amb autisme viuen situacions de sobrecàrrega contínua relacionades amb la hipersensibilitat sensorial, el rebuig social, assetjament, la pressió per adaptar-se o el camuflatge social constant. Quan aquestes experiències es mantenen en el temps, el sistema nerviós pot acabar funcionant en un estat d’alerta persistent.
En aquest context, moltes persones passen anys adaptant-se sense entendre què els passa. Aquest esforç constant per encaixar o compensar dificultats pot generar esgotament físic i emocional, augmentar l’ansietat i afectar la percepció de seguretat en les relacions i en l’entorn, generant experiències viscudes com a traumàtiques.
Trauma i sistema nerviós
El trauma no sempre està relacionat amb un únic esdeveniment greu, ni aprareix immediatament després de l’esdeveniment. En moltes persones, el malestar pot aparèixer després d’anys d’experiències acumulatives d’incomprensió, invalidació o estrès sostingut.
Aquest tipus de vivències poden afectar el sistema nerviós i dificultar la regulació emocional. Algunes persones descriuen sentir-se permanentment en tensió i hipervigilància, amb dificultats per relaxar-se, identificar què senten o recuperar-se després de situacions socials o sensorials intenses.
A més, la regulació emocional és clau per al benestar i l’autonomia, especialment quan el cos i el sistema nerviós han estat exposats durant molt temps a situacions d’estrès.
La recerca també indica que les persones amb autisme poden presentar més risc de desenvolupar símptomes relacionats amb trauma, com hipervigilància, evitació, dissociació o dificultats en la percepció de seguretat interpersonal.
El diagnòstic i la comprensió personal
El diagnòstic d’autisme pot ajudar a reinterpretar experiències passades des d’una mirada menys culpabilitzadora. De fet, el diagnòstic tardà també pot tenir un impacte emocional important, ja que permet comprendre per què determinades situacions socials, sensorials o relacionals han estat tan difícils al llarg dels anys.
Aquest procés de comprensió sovint redueix l’autoculpabilitat i facilita l’accés a estratègies de regulació, suport i autocura més ajustades a les necessitats de cada persona.
Enfocaments més sensibles al cos i al trauma
Actualment, cada vegada més professionals plantegen la necessitat d’intervencions sensibles al trauma en persones amb autisme. Això implica entendre que moltes reaccions emocionals o conductuals poden estar relacionades amb un sistema nerviós hiperactivat i no només amb dificultats socials o conductuals.
En aquest sentit, algunes intervencions basades en el cos i la regulació emocional, com les teràpies sensoriomotrius o d’experiències somàtiques estan començant a generar interès en l’àmbit de l’autisme. Aquestes aproximacions busquen augmentar la percepció de seguretat, millorar la consciència corporal i afavorir l’autoregulació.
Aquestes aproximacions orientades al cos i al sistema nerviós les expliquem amb més detall a l’article Teràpies somàtiques i autisme: regulació emocional i cos.
Quines implicacions té?
Comprendre la relació entre trauma i autisme pot ajudar a interpretar moltes dificultats emocionals des d’una mirada més respectuosa i menys culpabilitzadora.
També permet adaptar millor els suports psicològics, educatius i socials, tenint en compte l’impacte que poden tenir els anys d’estrès sostingut, sobrecàrrega sensorial o exclusió social.
Finalment, aquesta perspectiva reforça la importància de crear entorns més segurs, previsibles i comprensius, que afavoreixin el benestar emocional i la qualitat de vida de les persones amb autisme, evitant la vivència d’experiències traumàtiques per a la persona.
Evidència clau
Diversos estudis recents indiquen que les persones amb autisme presenten una major exposició a experiències potencialment traumàtiques i un risc més elevat de desenvolupar simptomatologia relacionada amb trauma. En aquest sentit, Prosser i col·laboradors (2025) descriuen com molts adults amb autisem presenten símptomes compatibles amb hipervigilància, estrès persistent i dificultats de regulació emocional relacionades amb experiències acumulatives de rebuig i sobrecàrrega social.
Referència
Prosser, J., et al. (2025). Trauma and PTSD in Autistic Adults. PMC.
https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC12923627/
Connor Kerns i col·laboradors destaquen que les experiències traumàtiques en persones amb autisme sovint adopten formes diferents de les descrites en la població general i poden estar relacionades amb l’assetjament, exclusió social o estrès sensorial sostingut.
Referència
Kerns, C., et al. Autism and Trauma Research Updates. Autism.org.
https://autism.org/autism-and-trauma-research-updates/
Al-Attar i Worthington (2024) subratllen la importància de diferenciar entre manifestacions pròpies del TEA i respostes relacionades amb trauma, especialment en adults amb diagnòstic tardà.
Referència
Al-Attar, Z., & Worthington, A. (2024). Trauma and Autism: Differential Considerations.
https://clok.uclan.ac.uk/id/eprint/51830/1/51830%20Al-Attar%20and%20Worthington%20AAM.pdf