El cos també parla: regulació i seguretat en l’autisme
Cada vegada hi ha més interès per comprendre com el cos i el sistema nerviós influeixen en el benestar emocional de les persones amb trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA). En els últims anys, diferents enfocaments terapèutics orientats al cos han començat a generar interès en l’àmbit clínic i de la salut mental, especialment en relació amb la regulació emocional, la percepció de seguretat i l’impacte de l’estrès sostingut.
Aquestes aproximacions parteixen de la idea que moltes experiències emocionals no es viuen només a nivell cognitiu, sinó també corporal. Algunes persones amb autisme descriuen viure amb un sistema nerviós sovint en alerta, amb dificultats per identificar què senten, relaxar-se després d’una situació estressant o recuperar la sensació de calma i seguretat.
En aquest context, la regulació emocional és clau per al benestar i l’autonomia, especialment quan les experiències d’estrès, sobrecàrrega sensorial o exigència social s’han acumulat durant anys.
Què són els enfocaments somàtics?
Les teràpies somàtiques són enfocaments que incorporen el cos, les sensacions físiques i el sistema nerviós dins del procés terapèutic. Algunes d’aquestes aproximacions treballen aspectes com la respiració, la consciència corporal, la interocepció, el moviment o la percepció de seguretat física i emocional.
Un dels models més coneguts és Somatic Experiencing (SE), desenvolupat per Peter Levine, que planteja que el sistema nerviós pot quedar “bloquejat” després d’experiències d’estrès intens o sostingut. L’objectiu no és reviure el trauma, sinó ajudar la persona a desenvolupar més capacitat de regulació i sensació de seguretat corporal.
Aquest tipus d’intervencions no estan dissenyades específicament per a l’autisme, però alguns professionals consideren que poden encaixar amb necessitats freqüents en persones autistes, especialment en relació amb la regulació fisiològica, la consciència emocional i la gestió de l’estrès.
Cos, interocepció i autoregulació
La recerca recent també està explorant el paper de la interocepció, és a dir, la capacitat de percebre els senyals interns del cos, com la tensió, la gana, el cansament o els canvis emocionals.
Diversos estudis suggereixen que algunes persones amb autisme poden tenir dificultats per identificar o interpretar aquestes sensacions corporals. Això pot afectar la regulació emocional i fer més difícil detectar quan el sistema nerviós està saturat o necessita descans.
Per aquest motiu, algunes intervencions basades en el cos també poden afavorir la regulació emocional, ajudant a augmentar la consciència corporal i la capacitat d’autoregulació.
A més, l’activitat física regular també pot tenir un efecte regulador sobre el sistema nerviós, especialment quan es combina amb sensació de seguretat i benestar corporal.
Un enfocament complementari
Els enfocaments somàtics no substitueixen altres intervencions psicològiques o educatives. Però si poden actuar com un complement dins d’un abordatge més ampli i individualitzat.
En molts casos, moltes persones adultes també es beneficien d’acompanyament individualitzat, especialment quan necessiten comprendre millor el seu funcionament emocional i corporal.
Aquestes aproximacions també poden ajudar a desenvolupar més tolerància emocional, reduir la hipervigilància i millorar la sensació de connexió amb el propi cos.
Tot i això, la recerca sobre teràpies somàtiques i autisme encara és limitada. Els estudis actuals són prometedors, però encara calen més investigacions específiques per entendre quins tipus d’intervenció poden ser més útils i en quines situacions.
Quines implicacions té?
Els enfocaments orientats al cos poden ajudar algunes persones amb autisme a comprendre millor les seves reaccions emocionals i fisiològiques.
També poden aportar eines per detectar abans la sobrecàrrega, reduir l’estrès i augmentar la sensació de seguretat corporal.
A més, aquestes intervencions reforcen una mirada més integrada sobre el benestar emocional, entenent que cos, emoció i sistema nerviós estan profundament connectats.
Finalment, aquest tipus d’aproximacions poden complementar altres formes de suport psicològic i contribuir a una millor qualitat de vida.
Evidència clau
Kuhfuß i col·laboradors (2021) van revisar l’evidència disponible sobre Somatic Experiencing i altres intervencions orientades al cos, destacant el seu potencial per millorar la regulació fisiològica i reduir símptomes relacionats amb estrès i trauma.
Referència
Kuhfuß, M., et al. (2021). Somatic Experiencing – Effectiveness and Key Mechanisms. Frontiers in Psychology.
https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC8276649/
Nicholson (2025) analitza la relació entre interocepció, regulació emocional i salut mental, destacant la importància de la consciència corporal en processos d’autoregulació.
Referència
Nicholson, T. (2025). Interoception and Emotional Regulation. Healthcare.
https://www.mdpi.com/2227-9032/13/11/1258
Diverses revisions recents també assenyalen que les intervencions basades en el cos poden tenir un paper rellevant en la regulació del sistema nerviós i en la millora del benestar emocional.
Referència
Interoception and Mental Health: Recent Advances. ScienceDirect.
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2468749926000074