Microbioma i microbiota intestinal i autisme
El microbioma o microbiota intestinal i l’autisme és una de les línies de recerca més actives en l’estudi del trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA). Diversos estudis recents indiquen que la composició del microbioma intestinal —la comunitat de bacteris, fongs, virus i altres microorganismes que habiten l’intestí— pot diferir notablement entre infants amb trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) i infants neurotípics. Diversos estudis suggereixen, a més, aquestes diferències podrien actuar com a biomarcadors útils per identificar la condició. En molts estudis, els termes microbioma intestinal i microbiota intestinal s’utilitzen per descriure el conjunt de microorganismes que habiten l’intestí.
Per tant, la relació entre microbioma intestinal i autisme s’ha convertit en una línia de recerca molt activa. Entendre aquestes diferències podria ajudar a millorar la detecció primerenca i a comprendre millor el desenvolupament del TEA.
El microbioma com a possible eina de diagnòstic
En un dels estudis més extensos fins ara, amb 1.627 nens d’entre 1 i 13 anys, es va analitzar la microbiota intestinal a partir de mostres de femta. Mitjançant algoritmes d’aprenentatge automàtic, els investigadors van observar que es podia predir el TEA amb fins a un 82 % de precisió en infants menors de 4 anys.
Aquest resultat ha generat un gran interès. De fet, obre la possibilitat de desenvolupar proves diagnòstiques més ràpides i no invasives. A més, podria facilitar el cribatge en contextos on l’accés a especialistes és limitat.
Actualment, el diagnòstic de TEA sovint requereix múltiples visites, llargues llistes d’espera i equips multidisciplinaris. Per això, eines complementàries basades en el microbioma podrien ajudar a agilitzar els processos de detecció.
La relació entre intestí i neurodesenvolupament
Aquesta línia de recerca també reforça la importància de considerar la dimensió intestinal en l’atenció a infants amb TEA. El sistema digestiu i el cervell estan connectats a través de l’anomenat eix intestí-cervell, que influeix en processos immunològics, metabòlics i neurològics.
Per aquest motiu, comprendre millor la relació entre microbioma intestinal i autisme pot ajudar a identificar signes d’alerta i contextualitzar determinades conductes. A més, pot orientar recomanacions relacionades amb la salut intestinal, com ara hàbits alimentaris o la presència de símptomes gastrointestinals.
Aquesta perspectiva també fomenta una mirada interdisciplinària. En aquest context, la psicologia pot treballar conjuntament amb pediatria, gastroenterologia i nutrició per comprendre millor el perfil global de cada infant i comunicar aquesta informació a les famílies de manera clara i ajustada.
Quines implicacions té?
Aquestes troballes obren diverses possibilitats. En primer lloc, podrien conduir a proves diagnòstiques ràpides i no invasives. L’anàlisi d’una mostra de femta podria ajudar a identificar indicadors de TEA en etapes primerenques.
En segon lloc, aquesta aproximació podria facilitar el cribatge en zones amb pocs professionals especialitzats. En contextos amb manca de recursos, aquestes eines podrien ajudar a detectar casos que, d’altra manera, podrien passar desapercebuts.
Finalment, aquesta línia de recerca obre la porta a noves preguntes sobre la relació entre alimentació, salut intestinal i autisme. En el futur, això podria contribuir al desenvolupament d’intervencions complementàries relacionades amb la dieta o el microbioma.
Evidència clau
En un article publicat per Wan et al. (2024), es va analitzar una mostra de 598 infants (273 amb TEA i 325 controls). Mitjançant una combinació de marcadors microbians es va obtenir un AUROC de 0,886 en la cohort de descobriment i de 0,734 en una cohort de validació independent. Aquests resultats mostren el potencial del microbioma com a eina de cribatge primerenc.
Referència
Wan, Y., et al. (2024).
Fecal microbial marker panel for aiding diagnosis of autism spectrum disorders.
Gut Microbes.
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/39468837/
Revisions de metanàlisi, com la d’Anaclerio et al. (2024), indiquen que la disbiosi intestinal —alteracions en la varietat o funció dels microorganismes— és una de les línies més estudiades en la relació entre TEA i l’eix intestí-cervell.
Referència
Anaclerio, F., et al. (2024).
Microbiota and Autism: A Review on Oral and Gut Microbiome in Children with Autism Spectrum Disorder.
Biomedicines, 12(12), 2686.
https://www.mdpi.com/2227-9059/12/12/2686
Tot i l’evidència emergent, els experts coincideixen que encara calen estudis més amplis i longitudinals abans que aquestes proves es puguin utilitzar com a eines diagnòstiques de rutina.
Referència
The Guardian. (2024, July 8).
Autism could be diagnosed with stool sample, scientists say.
https://www.theguardian.com/science/article/2024/jul/08/autism-could-be-diagnosed-with-stool-sample-microbes-research